26.8.08

L'Aleksandar porta una d'aquestes bosses negres que semblen necessers de pell que tant porten els homes d'aquí (n'he buscat alguna fotografia però sembla impossible trobar-les. A canvi, unes quantes fotos d'autobusos). És horrible perquè o bé el porten agafat de la mà o bé se'l posen sota l'aixella. Me'n foto d'ell per anar amb això i diu que és del seu pare i que no tenia res millor per portar la cartera i el mòbil i les claus i el tabac. Després li dic que els primers dies a la ciutat, quan veia pujar al bus un home amb aquests necessers negres, em pensava que era el konduktor, fins que vaig considerar que era improbable que en pugessin tres a cada parada. Konductor aquí vol dir Revisor, i per dir conductors es diu alguna cosa com voze, però sentireu que li diuen més sovint Majstor! Llavors ell se'n fot de mi pel que li acabo d'explicar i així quedem en paus

canviem de tema i parlem de parcs. Li dic que a Belgrad n'hi ha molts, que a Barcelona no et pots asseure enlloc si no és un bar. Ell, en canvi, em diu que els parcs de Belgrad no valen res, que no són ni parcs, que a Varsòvia sí que són parcs, enormes, jardins d'antics castells, amb llacs i de tot. D'altra banda, diu, Varsòvia de nit és molt avorrida, no hi ha res per fer, al revés de Belgrad, on sempre se't fa de dia.
A mi Belgrad em continua semblant una ciutat molt verda. I a més té Kalemegdan. Potser no són grans parcs, però te'ls trobes tota l'estona

Després parlem del Barça, perquè l'Aleksandar és del Barça. Recorda un partit que jo també recordo (l'únic que recordo, ja em perdonareu) perquè aquell dia al meu pis hi havia molta gent mirant el partit. Em diu també que dijous juguen els Crvena Zvezda. Li pregunto de quin equip és: Crvena Zvezda! respon. Li vaig preguntar un dia a en Marko de qui era. Partizan! va dir. Li vaig preguntar a en Dobri de qui era. Crvena Zvezda! I pobre de tu que et confonguis! Deu ser divertit, anar a veure un partit amb en Marko i l'Aleksandar, més que res perquè els dos són amics des de fa molts anys. Jo li explico que el partit itàlia-frança amb el cop de cap d'en Zidane, doncs que era a Roma aquell dia, al Circo Massimo. Ell em diu que era a l'aeroport d'Istambul i que va demanar als policies que et registren com estava anant el partit. També m'explica el concert de Manu Chao a Belgrad, que es va fer a l'estadi que hi ha a Tasmajdan, que abans havia estat també pista de gel però que ara ja només s'hi fan concerts. Com que no volien pagar entrada, en Markos i l'Uros van provar de saltar unes tanques. Van dir-li a l'Aleksandar que esperés allà i que després l'anirien a buscar. Com que no va tornar l'Aleksandar es va enfadar una mica, va anar a comprar un parell de cerveses i va anar a asseure's a un banc de la plaça Nikola Pasic (força lluny, tot s'ha de dir). Diu que la música estava tan forta que se sentia igualment i que allà assegut va viure el concert de Manu Chao
Jo li dic que a tots els serbis que conec els hi agrada Manu Chao. Ell em diu que no, que només algun. Això és el que em diuen tots, però igualment a tots els serbis que conec els hi agrada Manu Chao

També m'ensenya on mesuren els terratrèmols, però diu que tampoc n'hi ha, aquí, i que són petits, i que millor

Ja ho veieu, són ben normals. Però també ben especials